Notícies

Educat2.0
El Departament d'Ensenyament participa en el Pla Nacional de Lectura impulsat pel Govern de la Generalitat establint com a objectiu estratègic la millora de l'èxit escolar de tot l'alumnat. I ho fa potenciant la lectura sistemàtica en totes les àrees i matèries del currículum al llarg de tota l'escolaritat bàsica per augmentar la competència comunicativa i lingüística i el desenvolupament de l'hàbit lector dels infants i joves, sense oblidar que la competència lectora és la base de molts aprenentatges i un requisit per participar amb èxit en bona part dels àmbits de la vida adulta.
En aquest espai el professorat trobarà informacions relacionades amb l'Impuls de la Lectura: adreces d'interès, orientacions, recursos, materials didàctics i bones pràctiques, perquè incorpori i sistematitzi estratègies lectores com a eix vertebrador dels aprenentatges. 





16è PREMI DE LITERATURA «PROTAGONISTA JOVE»



El Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT), en col·laboració amb l’Associació Catalana d’Amics del Llibre Infantil i Juvenil, convoca el 16è Premi de Literatura «Protagonista Jove» amb el propòsit d’estimular la lectura d’imaginació en els nois i noies.
A tal efecte, una comissió d’experts en literatura per a joves ha seleccionat els vuit llibres en català, quatre per a cada grup d’edat, que presentem en aquestes Bases a tots els centres d’ESO, de Batxillerat i biblioteques de Balears, Catalunya i País Valencià.
La selecció de llibres s’ha fet d’entre els publicats entre el juliol de 2010 i el juny de 2011.
L’objectiu del Premi de Literatura «Protagonista Jove» és aconseguir que el major nombre possible de joves llegeixin els llibres seleccionats; es constitueixin com a Jurat dins de cada centre o biblioteca, i els presentin i defensin davant dels seus companys i, entre tots, anomenin el que consideren millor. Es pretén que la veu dels joves es faci sentir, donant-los l’oportunitat de funcionar com a Jurat amb repercussió més enllà del centre escolar i de la biblioteca.





Ni un libro

Ni un libro en todo el año. Eso es lo que leen el 37,1% de los jóvenes catalanes de edades comprendidas entre los 14 y los 29 años. Es decir, nada. El dato lo facilitó el domingo Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Y no es de extrañar que, a continuación, añadiera que el aumento del índice de lectura era uno de los objetivos de esta legislatura, tarea a la que sin duda ha de contribuir la red de 351 bibliotecas municipales que hay en Catalunya, donde cada año se reciben 23,5 millones de visitas. Por más positivo que sea el progreso de la red de bibliotecas –sin duda lo es– y por más satisfactorios que sean esos 23,5 millones de visitas –que también lo son–, está claro que un 37,1% de jóvenes completamente refractarios a la cultura libresca es un porcentaje alarmante. Uno de cada tres catalanes entre 14 y 30 años no lee jamás un libro. Se trata, además, de ciudadanos crecidos en la época del predominio de la imagen sobre la letra impresa, de las casi saturadas autopistas de la información y de las redes que favorecen los contactos constantes, pero superficiales, sobre los hábitos sosegados y reflexivos que se asocian a la experiencia lectora... No será fácil, por tanto, reducir esa bolsa del 37,1% de jóvenes que dicen no leer ni un libro al año. Y, sin embargo, hay que luchar denodadamente para que esa cifra se reduzca. De ello depende bastante más que el balance que pueda presentar un conseller al final de la legislatura.

 http://www.lavanguardia.es/opinion/editorial/20110304/54123349324/ni-un-libro.html

Ni un euro per a la biblioteca de l'escola

La llei d'educació ho diu ben clar: "Tots els centres educatius han de disposar d'una biblioteca". Catalunya està lluny de complir la llei. Pares i mestres demanen suport. 
ISAAC SALVATIERRA
 
Les biblioteques escolars són biblioteques de segona. Catalunya pot presumir dels millors mestres, de tenir una tradició educativa i una riquesa pedagògica exemplars, però -tret de destacades excepcions- no pot lluir d'una xarxa modèlica de biblioteques escolars. El país està a anys llum de Finlàndia, Dinamarca, França i, fins i tot, Portugal o Xile. Els resultats de les proves de comprensió lectora dels alumnes catalans no són pas tan bons perquè l'administració es pugui permetre gaires alegries. Trenta anys després de recuperar les competències en ensenyament, la Generalitat encara no disposa d'un pla estable que organitzi les biblioteques escolars, que les coordini entre elles, que les doti d'un servei de suport que garanteixi el seu funcionament i que fixi uns estàndards. No hi ha res d'això i, a més, el pressupost d'ajuts per a aquests equipaments, en comptes de créixer, s'empetiteix.
A Tiana (Maresme), aquests dies hi ha una sensació de déjà-vu . Durant els anys 80 i 90 al poble es van fer diverses mobilitzacions per reclamar una biblioteca pública. La pintada "Biblioteca ja!" va presidir força temps una paret situada ben a prop de la casa on va viure la il·lustradora noucentista Lola Anglada. La reivindicació no es va assolir fins al 1998. "Sembla mentida que quinze anys després encara demanem el mateix", es queixa un veí. La nova escola pública recull llibres de segona mà entre els pares per a la biblioteca del centre. "La Generalitat no ens dóna ni un duro", explica la directora, Gemma Pérez. De moment, comparteixen edifici amb la vella escola Lola Anglada, però quan els alumnes es traslladin a l'edifici nou, les prestatgeries quedaran buides.
La biblioteca escolar és la Ventafocs de les biblioteques. Assignatura pendent del sistema educatiu. "Per què hi ha biblioteques de primera i biblioteques de segona?". La pregunta se la fa Imma Mussarra, bibliotecària. Va treballar deu anys a l'institut El Sui de Cardedeu fins que l'associació de pares i mares, arran de la crisi, va decidir suprimir la plaça. "És la més oblidada, la que no compta. I, en canvi, és on hi ha els futurs lectors; la biblioteca escolar hauria de ser la més mimada".

Temps de retallades
L'únic programa de suport a les biblioteques escolars és el Puntedu. El va impulsar el 2005 el tripartit i en el seu dia va suposar una certa revolució. El pla selecciona alguns centres i els dóna 2.000 euros i material informàtic per crear la biblioteca o millorar la que ja hi ha. Però els ajuts del principi de mica en mica s'han anat retallant. En els tres primers anys van rebre subvenció 785 col·legis i instituts. Del 2008 ençà, només n'han rebut 172. És més, l'any 2009 la Generalitat va retallar la mitja jornada que pagava a les escoles perquè un dels mestres pogués dedicar-s'hi a fons. El Puntedu, segons expliquen diversos directors d'institut, va funcionar molt bé els primers anys, però s'ha quedat estancat per falta de fons. Totes les veus consultades coincideixen a destacar la feina excel·lent de la responsable tècnica del pla, Cecília Lladó. La conselleria d'Ensenyament li ha prohibit explícitament parlar amb aquest diari.
Per no saber, la conselleria d'Ensenyament no sap quines escoles no tenen biblioteca. No hi ha cap cens. Un estudi d'àmbit estatal de l'any 2005 deia que un 2% dels centres educatius no tenen biblioteca.
Ni tan sols s'han fixat uns estàndards. Una escola pot tenir un espai amb llibres però que no compleixi els mínims exigibles. Ningú no ha definit encara què és una biblioteca escolar: les dimensions, el volum del fons, les hores que ha d'estar oberta, el perfil del bibliotecari... Fins i tot les biblioteques de les presons tenen directrius pròpies. El 2009 la Generalitat va crear una comissió específica per fixar uns estàndards, però encara no se'n coneixen les conclusions.

Ensenyar i ajudar a aprendre
L'única guia són les recomanacions de la federació internacional de biblioteques (IFLA, per les sigles en anglès). L'entitat fixa el fons mínim d'una biblioteca escolar en 2.500 llibres. Un 40% han de ser de ficció i un 60% de no-ficció. Hi ha escoles que principalment tenen contes als prestatges. Si és així, el fons queda coix. Teresa Mañà, professora especialista en biblioteques escolars de la Universitat de Barcelona, remarca la doble funció de la biblioteca escolar: "El gran repte és que el professor l'incorpori a la seva metodologia i la faci servir com un centre de recursos per a l'aprenentatge. La biblioteca ha d'ajudar a ensenyar i ajudar a aprendre". La tercera funció que haurien de complir és la de fomentar el gust per la lectura. França i els Estats Units han augmentat el llindar mínim fins als 3.000 llibres. Si no, no pot ser considerada biblioteca escolar.
El Puntedu ha tapat forats, però el que cal, segons apunten tots els experts consultats, és un pla específic. "Estem molt endarrerits", lamenta Glòria Durban, especialista en biblioteques escolars. Catalunya no disposa d'un pla institucional de lectura com tenen els països més avançats que determini els objectius a assolir. Portugal o Xile han fixat reptes concrets i els estan assolint. La directora de la Biblioteca de Catalunya, Dolors Lamarca, creu que "falta programació"; cal definir quin vincle han de tenir les biblioteques municipals amb les escolars. A Finlàndia o Dinamarca hi ha grans biblioteques escolars que tot el municipi pot utilitzar, i viceversa, grans biblioteques de barri que són com un apèndix de l'escola. A Catalunya, les biblioteques escolars no estan integrades al sistema de biblioteques públiques.

Biblioteca sense bibliotecari
L'altre debat és el perfil professional. "Jo no estic preparada per fer classes -observa Imma Mussarra, la bibliotecària de carrera de Cardedeu-. Per què un mestre sí que pot fer de bibliotecari?". A primària, el responsable de l'espai acostuma a ser un mestre. En canvi, a secundària la IFLA recomana que sigui un especialista.
Diu l'article 88.1 de la llei d'educació: "Tots els centres educatius han de disposar d'una biblioteca escolar, com a espai d'accés a la informació i font de recursos informatius en qualsevol suport a l'abast dels alumnes, del professorat i de la comunitat educativa". El 88.3 precisa: "El Govern ha de fixar mecanismes de col·laboració de les biblioteques escolars amb el sistema de lectura pública".
Amb aquest relat, podria semblar que la situació és dramàtica. Però en realitat, com sovint passa en aquest país, la capcitat emprenedora individual i el teixit associatiu ho acaben suplint tot. Les associacions de pares i la dedicació desinteressada de molts mestres han jugat un paper clau. Bona part de les escoles i instituts tenen biblioteques ben dignes gràcies a les seves aportacions. L'administració ha deixat les biblioteques escolars arraconades. Però els mestres i les famílies no.
Els lectors de l'ARA reclamen espais de lectura dignes.

"Les habitacions amb llibres antics no són biblioteques"

Directors d'institut i associacions de pares i mares han respost la crida de l'ARA i han ajudat a fer la llista d'escoles i instituts sense biblioteca. La majoria són centres nous o que no tenen prou espai.
I.S.
Barcelona. | Actualitzada el 05/02/2011 00:00
 
 "Les habitacions amb llibres antics no són biblioteques" MANOLO GARCIA
Avui hi ha convocada al Regne Unit una jornada de protesta per denunciar la retallada pressupostària del govern britànic a les biblioteques. L'executiu en vol tancar vora mig miler en pocs anys. A Catalunya, les biblioteques públiques continuen en expansió. Barcelona n'ha construït sis de noves en els dotze últims anys. Cada barceloní té una biblioteca a menys de 20 minuts de casa, segons va explicar l'equip de Govern en el ple d'ahir. "Com més llibres a casa, més bones notes a l'escola". Així es titulava el reportatge que fa unes setmanes va publicar l'ARA arran de les dades de l'estudi PISA (veieu edició del 17 de gener), en què es demostrava que hi ha una relació directa entre els resultats de la prova de comprensió lectora i els llibres que els pares de l'alumne tenen a casa. Hi ha un abisme entre els nens que a casa tenen entre 0 i 10 llibres i els que en tenen 500 o més.
Arran del reportatge, aquest diari va fer una crida a través de l'ARA.cat demanant a pares i mestres que expliquessin si la seva escola o institut tenia biblioteca. Es van rebre més d'una trentena de correus electrònics. El mapa d'escoles sense biblioteca abarca tot el territori. Moltes són noves, com la nova escola pública de Tiana o l'escola Pla del Puig, de Sant Fruitós de Bages. Diu una lectora: "L'escola Pla del Puig fa quatre anys que es va crear i anem amb cargoleres. Per descomptat que no tenim biblioteca". A Sant Fruitós mateix hi ha un altre centre, el Monsenyor Gibert. La mateixa lectora afegeix: "Aquesta escola en tenia, però ara (com a mínim fa més de 5 anys) s'utilitza com a aula de música". Una professora de secundària de l'Institut Bages Sud a Castellbell i el Vilar informa: "No disposem de biblioteca. És un centre de nova creació (amb mòduls) i pioners en els portàtils a l'aula. Noves tecnologies, sí, però de moment, biblioteca, no".

Edificis petits
En altres casos, el problema és d'espai. Explica Anna Rodríguez, directora de l'escola pública Sant Baldiri de Lliçà d'Amunt (Vallès Oriental): "Malgrat tenir llibres i llegir força, no disposem de l'espai adient. Tenim un espai compartit entre prestatges de llibres i ordinadors". Un altre motiu de queixa és haver estat rebutjats pel programa Puntedu de la Generalitat. "Des del primer any de funcionament hem participat en la convocatòria del programa, i no ens han acceptat mai", diuen des de l'escola Els Alocs, de Vilassar de Mar (Maresme). I una altra queixa provinent de l'escola Joan XXIII a les Borges Blanques (les Garrigues): "El curs passat vam presentar el projecte Puntedu, però no vam ser seleccionats". Tampoc tenen biblioteca l'escola Josep Montserrat de Mataró, La Carpa de l'Hospitalet de Llobregat, el Mare de Déu de Montserrat de Castellví de Rosanes (Baix Llobregat), el Liceo Egara de Terrassa o l'escola Rural de Collsuspina (Osona).
La conclusió final la posen dos lectors: "Les habitacions amb llibres antics no són biblioteques", diuen des de Blanes. Des d'Olesa de Bonesvalls afegeixen: "Tenir una habitació plena de llibres més o menys adequats a les edats i perfils de les persones que l'han d'utilitzar, no és una biblioteca . Això és el que tenen la majoria de les escoles del nostre país".



PROVES PISA 2009: 

Catalunya se situa en 17 punts per sobre la mitjana espanyola.

Ja s'han publicat els resultats de les proves PISA 2009. Aquestes proves avaluen principalment la competència lectora a més a més de la científica i la matemàtica. A catalunya han participat 1.381 alumnes de 50 centres escollits aleatòriament pel consorci PISA 2009. A cada centre van fer la prova un màxim de 35 alumnes, nascuts l’any 1993, també seleccionats de manera totalment aleatòria entre tots els que el centre tenia matriculats d’aquesta edat.

La competència lectora:
Les proves pisa avaluen la competència lectora de manera que l'alumne sap: 
  • comprendre i emprar els textos escrits
  • reflexionar-hi
  • implicar-s’hi per assolir els propis objectius
  • desenvolupar el coneixement i poder participar en la societat.
Els resultats són molt més positius que els obtinguts l'any 2006: Catalunya se situa en 17 punts per sobre la mitjana espanyola i 6,5 punts per sobre de la mitjana de l'OCDE.
Tal i com ens explica el conseller en funcions d'educació, cal remarcar que Catalunya està per sobre de Suècia, Alemanya, Dinamarca, Irlanda, França, el Regne Unit, Portugal i Itàlia. I respecte d’altres comunitats autònomes és la tercera que compta amb millors resultats. Els resultats en comprensió lectora han millorat clarament en relació amb les edicions anteriors de l’estudi, han augmentat 5 punts en relació amb l’any 2003 i 21 en relació amb l’any 2006.

Cal remarcar també que quant a la distribució de percentatges de l’alumnat en cadascun dels nivells
de la competència en comprensió lectora:
• el nombre d’alumnes en nivells baixos és més petit que els de l’OCDE i el
d’Espanya i s’ha reduït clarament en relació amb l’any 2006.
• el nombre d’alumnat en nivells alts ha millorat en relació amb el 2006 però
segueix més baix que el de l’OCDE. 

Podeu llegir les conclusions extretes pel departament clicant aquí.